Guia per a dentistes
Com fer un periodontograma
Què es mesura dent a dent, com s'anota amb el format de SEPA, quins índexs en surten i com s'utilitza per diagnosticar i fer el seguiment del pacient.
Revisat el .
En resum
- El periodontograma registra, en sis punts de cada dent, la profunditat de sondatge i la posició del marge gingival, i amb elles el nivell d'inserció.
- Es completa amb el sagnat al sondatge, la placa, la supuració, les furques, la mobilitat i l'amplada de geniva.
- En surten els índexs que se segueixen en el temps: el percentatge de placa i de sagnat, el sondatge i la inserció mitjans i les bosses de 4 mm o més.
- És la base del diagnòstic amb la classificació de 2018 i de la reavaluació després del tractament, així que el que és útil és poder-lo comparar amb l'exploració anterior.
Què és i quan es fa
És el registre de la situació periodontal de tota la boca, dent a dent. Es fa en diagnosticar una periodontitis, en reavaluar després del tractament i a les visites de manteniment, per veure si la malaltia continua estable.
La guia de pràctica clínica de la Federació Europea de Periodòncia (EFP) per a la periodontitis d'estadis I a III, que SEPA ha adaptat al castellà, demana reavaluar el pacient després de la instrumentació subgingival i seguir-lo després en manteniment, a intervals d'entre 3 i 12 mesos segons el seu risc.
Què s'anota de cada dent
Absent o implant
Es marca abans de començar. Les absents no s'exploren; un implant se sonda com una dent, però no té furca.
Mobilitat
De 0 a 3, segons quant es mou la dent en empènyer-la.
Furques
Als molars i al primer premolar superior, amb una sonda corba (de Nabers), segons quant hi entra en horitzontal: inicial (menys de 3 mm), oberta (de 3 a 5 mm) o completa (més de 5 mm, o de banda a banda).
Amplada de geniva
Per vestibular, en mil·límetres: del marge a la línia mucogingival.
Pronòstic
Bo, dubtós, dolent o impossible, per planificar el tractament.
Què es mesura a cada punt
Cada dent s'explora en sis punts: tres per vestibular (distal, centre i mesial) i tres per palatí o lingual. A cadascun s'anota:
- La profunditat de sondatge: del marge de la geniva al fons del solc o de la bossa, en mil·límetres.
- El marge gingival: a quants mil·límetres és el marge de la línia amelocementària. En positiu si la geniva s'ha retirat (recessió) i en negatiu si cobreix part de la corona.
- El sagnat al sondatge, que l'eina de SEPA gradua d'1 a 3.
- La placa i la supuració, si n'hi ha.
El nivell d'inserció no es mesura: es calcula sumant el marge i el sondatge. És la dada que compta per classificar la periodontitis, perquè es refereix a la línia amelocementària, que no es mou, i no al marge de la geniva, que sí.
Com sondar
- Amb una sonda periodontal mil·limetrada, paral·lela a l'eix de la dent i amb una força suau, d'uns 0,25 N (uns 25 grams).
- Sempre en el mateix ordre, per no saltar-se punts: per exemple, l'arcada superior per vestibular d'una banda a l'altra, després per palatí, i el mateix a la inferior.
- Dictant les xifres a un ajudant, o amb un programa en què cada xifra salta sola a la casella següent, per no deixar anar la sonda.
- Apuntant el sagnat de cada sector just després de sondar-lo: apareix en els segons següents.
Els índexs que en surten
Percentatge de placa
Punts amb placa sobre el total de punts de les dents presents. Serveix per veure, i ensenyar al pacient, on no arriba la seva higiene.
Percentatge de sagnat
Punts que sagnen en sondar sobre el total. És el millor reflex de la inflamació.
Sondatge mitjà i inserció mitjana
La mitjana dels punts sondats, en mil·límetres.
Bosses de 4, 5 i 6 mm o més
Quants punts arriben a aquesta profunditat i quin percentatge són del total sondat. Són les que cal tractar i vigilar.
Cada programa els compta una mica a la seva manera: n'hi ha que divideixen entre tots els punts, també els que no s'han sondat. Per comparar dues exploracions, que les hagi calculat el mateix.
Del periodontograma al diagnòstic
La classificació de 2018, del World Workshop de l'Acadèmia Americana de Periodòncia i l'EFP, defineix la salut i la gingivitis pel sagnat: amb el periodonci intacte, menys del 10 % de punts que sagnen i sondatges de 3 mm o menys és salut; un 10 % o més és gingivitis.
En la periodontitis, l'estadi surt sobretot de la pèrdua d'inserció interdental al punt més afectat, i s'ajusta amb les dents perdudes per la malaltia i la complexitat del cas:
Estadi I
Pèrdua d'inserció interdental d'1 a 2 mm, sondatge màxim de 4 mm i cap dent perduda per periodontitis.
Estadi II
De 3 a 4 mm, sondatge màxim de 5 mm i cap dent perduda per periodontitis.
Estadi III
De 5 mm o més i fins a 4 dents perdudes per periodontitis. El compliquen els sondatges de 6 mm o més, els defectes ossis verticals i les furques de classe II o III.
Estadi IV
De 5 mm o més, amb 5 dents o més perdudes per periodontitis o una rehabilitació complexa per endavant.
L'extensió és localitzada si afecta menys del 30 % de les dents. El grau (A, B o C) indica el ritme de progressió: es parteix del B, i el tabac i la diabetis el pugen (com a mínim B amb menys de 10 cigarrets al dia o una HbA1c per sota del 7 %; C amb 10 o més, o amb un 7 % o més).
Forma part de la història clínica
El periodontograma forma part de la història clínica del pacient, i la Llei 41/2002 obliga a conservar-la com a mínim cinc anys des de l'alta de cada procés assistencial. Una exploració acabada no es corregeix a sobre: si alguna cosa canvia, se'n fa una altra, i així en queda l'evolució.
El pacient té dret a accedir a la seva història clínica i a obtenir-ne una còpia. Donar-li el seu periodontograma, a més, l'ajuda a entendre el tractament.
Com ho fa tuuth
- El periodontograma és a la fitxa del pacient, a la pestanya Història periodontal, amb el format de SEPA: sondatge, marge, sagnat d'1 a 3, placa, supuració, furques, mobilitat, amplada de geniva, pronòstic, implant i una nota per dent.
- Les dents absents i els implants vénen marcats de l'odontograma i de l'exploració anterior.
- Escrius la xifra i el cursor salta sol a la casella següent; en una tauleta surt un teclat propi, amb el signe menys. Tot es desa sol.
- Calcula el nivell d'inserció i els índexs mentre escrius, i compara cada exploració amb l'anterior: al gràfic, el fons de la bossa d'aleshores; a la graella, en verd els sondatges que han baixat 2 mm o més i en vermell els que han pujat.
- En tancar-la queda a la història clínica, amb qui la va tancar i quan, i ja no es pot canviar ni esborrar. Es descarrega en PDF per al pacient, amb una llegenda que li explica cada cosa.
Va inclòs en els 50 € al mes, com la resta de tuuth, i el pot fer servir tot l'equip, també la higienista.
Prova tuuth 7 dies gratis →Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre la profunditat de sondatge i el nivell d'inserció?
El sondatge es mesura des del marge de la geniva, que es mou quan s'inflama o es retira; la inserció es mesura des de la línia amelocementària, que no es mou. Per això la inserció diu quant suport ha perdut la dent i és la que compta per a l'estadi de la periodontitis. Es calcula sumant el marge gingival i el sondatge.
Cada quant s'ha de fer un periodontograma?
En diagnosticar, en reavaluar després del tractament i en el manteniment. La guia de la Federació Europea de Periodòncia proposa visites de manteniment cada 3 a 12 mesos, segons el risc del pacient.
Amb quina força s'ha de sondar?
Suau, d'uns 0,25 N (uns 25 grams), amb la sonda paral·lela a l'eix de la dent. Amb més força la sonda travessa el teixit inflamat i el sondatge surt més profund del que és.
Quins índexs s'han de calcular?
Els habituals són el percentatge de placa, el percentatge de sagnat al sondatge, el sondatge i la inserció mitjans i el percentatge de punts amb bosses de 4, 5 i 6 mm o més. El sagnat és el que millor reflecteix la inflamació: menys del 10 % de punts, amb sondatges de 3 mm o menys, és salut periodontal segons la classificació de 2018.
Puc fer servir el periodontograma de SEPA?
Sí: la Societat Espanyola de Periodòncia en té un al seu web, obert i sense registre, amb el mateix format. Desa cada exploració en un fitxer, així que l'historial de cada pacient l'has de portar tu; al programa de la clínica queda a la seva fitxa.
S'ha de donar una còpia al pacient?
Si la demana, sí: la Llei 41/2002 li dona dret a accedir a la seva història clínica i a obtenir còpia de les dades que hi figuren. Moltes clíniques l'hi donen igualment, perquè l'ajuda a entendre el tractament.
Normativa i fonts
- Periodontograma de la Societat Espanyola de Periodòncia (SEPA)
- Papapanou i col·l. (2018). Periodontitis: consensus report of workgroup 2 of the 2017 World Workshop. J Clin Periodontol
- Tonetti, Greenwell i Kornman (2018). Staging and grading of periodontitis. J Clin Periodontol
- Chapple i col·l. (2018). Periodontal health and gingival diseases and conditions on an intact and a reduced periodontium. J Clin Periodontol
- Sanz i col·l. (2020). Treatment of stage I–III periodontitis: the EFP S3 level clinical practice guideline. J Clin Periodontol
- Tratamiento de la periodontitis en estadios I–III: la guia de l'EFP adaptada per SEPA (en castellà)
- Llei 41/2002, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient (BOE)
Més guies per a clíniques dentals
Aquesta guia resumeix la classificació i les recomanacions de les societats científiques de periodòncia; no substitueix el criteri clínic ni la formació en periodòncia.