Guia per a dentistes
El consentiment informat a la clínica dental
Quan ha de ser per escrit, què ha d'explicar, qui signa per un menor, quant temps es guarda i si val signat en una tauleta o des del mòbil del pacient.
Revisat el .
En resum
- És la conformitat lliure i conscient del pacient amb un tractament, després de rebre la informació adequada. El regula la Llei 41/2002, d'autonomia del pacient.
- Com a regla general és verbal, però ha de ser per escrit en la cirurgia, en els procediments invasius i en els que tenen riscos notoris: en una clínica dental, bona part del dia a dia.
- El document no substitueix l'explicació de l'odontòleg: la recull. Ha d'explicar les conseqüències segures, els riscos (també els d'aquell pacient en concret) i les contraindicacions.
- El pacient el pot revocar per escrit quan vulgui. Forma part de la història clínica i es conserva com a mínim cinc anys.
Què és i qui el recull
La Llei 41/2002 el defineix com la conformitat lliure, voluntària i conscient del pacient, manifestada en ple ús de les seves facultats després de rebre la informació adequada, perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut. Tota actuació el necessita (art. 8.1).
El recull qui tracta: el metge responsable del pacient garanteix el seu dret a la informació, i també responen d'informar-lo els professionals que l'atenen o li apliquen una tècnica concreta (art. 4.3). No és un tràmit per deixar a recepció.
Quan ha de ser per escrit
La regla general és el consentiment verbal. La llei exigeix que sigui per escrit en tres casos (art. 8.2):
- Les intervencions quirúrgiques.
- Els procediments diagnòstics i terapèutics invasius.
- Els procediments que suposen riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient.
En una clínica dental hi solen entrar les extraccions i la cirurgia de queixals del seny, els implants, els empelts i l'elevació de si, la cirurgia periodontal, l'endodòncia i l'anestèsia. La llei afegeix que com més dubtós és el resultat d'una intervenció, més necessari és el consentiment per escrit (art. 10.2): per això també es recull en tractaments llargs o estètics, com l'ortodòncia, les carilles o el blanqueig.
Què ha d'explicar
Cal un document per cada actuació, amb informació suficient sobre el procediment i els seus riscos (art. 8.3). Abans que el signi, l'odontòleg li ha d'haver explicat com a mínim (art. 10.1):
Les conseqüències segures
El que el tractament produirà amb seguretat: per exemple, que després d'una extracció queda un espai que pot caldre reposar.
Els riscos d'aquell pacient
Els relacionats amb les seves circumstàncies personals o professionals: la seva medicació, les seves malalties, el tabac… És just el que una plantilla genèrica no pot portar escrit.
Els riscos probables
Els que poden aparèixer en condicions normals, segons l'experiència i l'estat de la ciència, o que estan directament relacionats amb el tipus d'intervenció.
Les contraindicacions
Quan no convé fer el tractament.
Un bon document explica a més què és el tractament i per a què serveix, quines alternatives hi ha (també no tractar-se) i què passa si no es tracta, amb paraules que el pacient entengui. I deixa fora les clàusules econòmiques i d'exoneració: el consentiment cobreix els riscos que s'han explicat, no un tractament mal fet.
Menors i pacients que no poden decidir
Menors de 16 anys
Si el menor no és capaç intel·lectualment ni emocionalment de comprendre l'abast del tractament, hi consent el seu representant legal (el pare, la mare o el tutor) després d'escoltar la seva opinió (art. 9.3.c). La Llei orgànica 1/1996 considera que a partir dels 12 anys té en tot cas prou maduresa per ser escoltat (art. 9.2).
De 16 i 17 anys, o emancipats
Signen ells: no hi cap el consentiment per representació (art. 9.4), llevat que no puguin decidir. Només si l'actuació és de risc greu per a la seva vida o la seva salut, a criteri del facultatiu, hi consent el seu representant legal, després d'escoltar i tenir en compte la seva opinió.
Adults que no poden decidir
Si, a criteri del metge responsable, el pacient no pot prendre decisions, o té la capacitat modificada judicialment i així consta a la sentència, hi consent el seu representant legal o, si no en té, les persones vinculades a ell per raons familiars o de fet (art. 9.3). Sempre en benefici seu i fent-lo participar tant com sigui possible (arts. 9.6 i 9.7).
Quan signa una altra persona, el document ha de dir qui signa i en quina condició: el nom del pacient i el de qui signa per ell són dues dades diferents.
Revocar-lo
El pacient pot revocar lliurement el seu consentiment per escrit en qualsevol moment (art. 8.5), sense haver de donar explicacions.
El prudent és no destruir el que s'ha signat: s'anota la revocació amb la data i qui la rep, i el document original continua a la història, perquè explica el que s'ha fet fins aleshores.
Quant temps es guarda
El consentiment forma part de la història clínica, i la llei obliga a conservar-la en condicions que garanteixin que es manté i que és segura, encara que no sigui en el suport original, com a mínim cinc anys des de l'alta de cada procés assistencial (art. 17.1). Algunes comunitats autònomes demanen més temps: mira la norma de la teva.
El pacient té dret a accedir a la seva història clínica i a obtenir-ne una còpia (art. 18), així que el natural és donar-li la seva en signar.
En paper, en una tauleta o des del mòbil
La llei demana que sigui per escrit, no que sigui en paper. Un document electrònic té el valor que li correspon segons la seva naturalesa (Llei 6/2020, art. 3), i el reglament europeu eIDAS impedeix negar efectes jurídics o valor com a prova a una signatura pel simple fet de ser electrònica o de no ser qualificada (art. 25.1). Només la signatura qualificada, la que va amb un certificat, equival per llei a la manuscrita (art. 25.2).
A la pràctica, la que es fa amb el dit en una pantalla és una signatura electrònica simple. Si algú la discuteix, cal poder demostrar qui va signar, què va signar i quan, així que tan important com la signatura és el que es guarda amb ella:
- El text exacte que va veure el pacient, amb una empremta (un hash) que permeti comprovar que no ha canviat després.
- La data i l'hora, qui ho va registrar a la clínica i com es va identificar el pacient: en persona, amb un codi enviat al seu correu, amb la seva data de naixement…
- Si es va signar a la clínica o a distància i, en aquest cas, per quin canal li va arribar l'enllaç.
- Una còpia per al pacient.
Enviar el document al mòbil serveix perquè el pacient el llegeixi amb calma abans de la cita, però no substitueix la conversa amb el seu odontòleg: la informació es dona, com a regla general, de paraula (art. 4.1), i el document la recull.
Com ho fa tuuth
- Porta 19 plantilles redactades de nou el 2026, en castellà, català, basc, gallec i anglès, totes amb la mateixa estructura: què és, en què consisteix, alternatives (també no tractar-se), riscos freqüents, riscos poc freqüents però importants, què passa si no es tracta i què cal fer després. Entre elles, extracció, queixals del seny, endodòncia, implant, empelt ossi, elevació de si, periodontal, ortodòncia, alineadors, pròtesis, carilles, blanqueig i anestèsia local, i una autorització d'imatges en què el pacient marca sí o no a cada ús.
- Cada document surt amb les dades del pacient i de l'odontòleg, en l'idioma que triïs, i amb un espai per als riscos per la seva situació personal.
- Es signa amb el dit a la pantalla de la clínica (si vols, amb un codi enviat al correu del pacient) o a distància: li envies un enllaç per correu electrònic o WhatsApp, confirma la seva data de naixement (i un codi, si té correu a la fitxa) i el signa des del mòbil. Si signa el pare, la mare, el tutor o un representant legal, escriu el seu propi nom.
- Cada signatura deixa un PDF amb el seu registre: data i hora de la clínica, com es va identificar el pacient, per quin canal li va arribar, qui ho va registrar i l'empremta SHA-256 del document, i si el correu on va anar el codi s'havia verificat abans a la clínica. El PDF es guarda bloquejat durant cinc anys, sense que es pugui canviar ni esborrar.
- El pacient rep la seva còpia, i si revoca el consentiment queda anotat amb la data i qui ho va registrar, sense esborrar el que s'ha signat.
Cada signatura porta el seu registre de proves. Va inclosa en els 50 € al mes, sense cost per signatura, i la pot recollir tot l'equip.
Prova tuuth 7 dies gratis →Preguntes freqüents
Cal consentiment per escrit per a una neteja o un empastament?
La llei només l'exigeix per escrit per a la cirurgia, els procediments invasius i els que tenen riscos notoris; en la resta n'hi ha prou amb el verbal, anotat a la història clínica. Recollir-lo també per escrit en tractaments senzills no està prohibit i deixa constància del que es va explicar.
Val una plantilla genèrica?
Com a base, sí, però la llei demana informar també dels riscos relacionats amb les circumstàncies d'aquell pacient (art. 10.1 de la Llei 41/2002). El que la seva salut, la seva medicació o el seu cas hi afegeixen s'ha d'escriure al seu document.
Qui signa si el pacient té 16 o 17 anys?
Ell mateix: a partir dels 16 anys, o si està emancipat, no hi cap el consentiment per representació. Només en una actuació de risc greu per a la seva vida o la seva salut, a criteri del facultatiu, hi consent el seu representant legal, després d'escoltar la seva opinió.
És vàlid signar en una tauleta?
Sí: una signatura no es pot rebutjar com a prova pel simple fet de ser electrònica (reglament eIDAS, art. 25.1). És una signatura simple, així que si algú la discuteix cal poder demostrar qui va signar, què i quan: guarda amb el document el registre de la signatura.
I signat a distància, des del mòbil del pacient?
La llei no exigeix que se signi a la clínica, però sí que el pacient hagi rebut abans la informació, que com a regla general es dona de paraula. L'important és identificar-lo bé (la seva data de naixement, un codi al seu correu) i guardar el registre de com i quan va signar.
Quant temps cal guardar els consentiments?
Com a part de la història clínica, un mínim de cinc anys des de l'alta de cada procés assistencial (art. 17.1 de la Llei 41/2002). Algunes comunitats autònomes fixen terminis més llargs.
Es pot fer enrere el pacient després de signar?
Sí, el pot revocar per escrit en qualsevol moment i sense donar explicacions (art. 8.5). El prudent és anotar la revocació amb la data i conservar el document signat.
Normativa i fonts
- Llei 41/2002, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient (BOE)
- Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor (BOE)
- Llei 6/2020, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança (BOE)
- Reglament (UE) 910/2014, eIDAS, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança (EUR-Lex)
Més guies per a clíniques dentals
Aquesta guia resumeix la llei estatal i no és assessorament jurídic. Les comunitats autònomes tenen normes pròpies sobre la història clínica i els drets del pacient: consulta la de la teva o el teu assessor.